Monestir de Sant Pere de Casserres
Monestir de Sant Pere de Casserres: És un dels monuments més excepcionals de l’arquitectura catalana del segle XI.
A partir del 1012 començà a haver-hi vida comunitària, si bé fins al 1050 l’església monàstica no fou consagrada. Després dels primers abats, Casserres baixà aviat a la condició de priorat, segurament per no poder mantenir els dotze monjos necessaris per a continuar essent abadia.
Aquest monestir va perdre la independència quan, el 1079, va ser unit al gran monestir de Cluny pels vescomtes d’Osona i Cardona, els seus fundadors, per tal d’assegurar-hi la vida monàstica regular. Aleshores Sant Pere de Casserres es convertí en un priorat depenent d’aquest monestir i va esdevenir el centre administratiu de les possessions de Cluny a Catalunya, les quals estaven formades pels petits priorats de Sant Ponç de Corbera i Sant Pere de Clarà, entre altres. Més endavant, al segle XIII, la comunitat augmentà amb alguns preveres que volien viure sota la regla, i alguns donats, de vegades matrimonis, però mai no va passar de dotze o tretze persones. Als segles XIV i XV la vida comunitària va decaure de tal manera que a finals del segle XV només hi havia dos monjos a Casserres.
Fa l’efecte que aquest monestir, fundat pràcticament per dues vescomtesses, fou sempre el lloc preferit de les dones del llinatge dels Osona-Cardona, al qual feien llegats més importants que a la mateixa canònica de Cardona. Però els despoblaments dels segles XIV i XV i la manca d’entrada de diners dels censos o rendes del monestir, van marcar una forta davallada per al cenobi. L’endeutament era gran i l’estat material del monestir també era força lamentable. L’any 1572 aquest priorat i tots els seus béns es van unir al col·legi dels jesuïtes de Betlem de Barcelona, del qual fou una simple possessió o granja. Però aquest domini es va acabar amb l’expulsió decretada pel rei Carles III, el 1767. Posteriorment va passar a mans de particulars fins que l’any 1991 el va adquirir el Consell Comarcal d’Osona amb la finalitat de portar-ne a terme la restauració, juntament amb la Generalitat de Catalunya.
A partir del 1012 començà a haver-hi vida comunitària, si bé fins al 1050 l’església monàstica no fou consagrada. Després dels primers abats, Casserres baixà aviat a la condició de priorat, segurament per no poder mantenir els dotze monjos necessaris per a continuar essent abadia.
Aquest monestir va perdre la independència quan, el 1079, va ser unit al gran monestir de Cluny pels vescomtes d’Osona i Cardona, els seus fundadors, per tal d’assegurar-hi la vida monàstica regular. Aleshores Sant Pere de Casserres es convertí en un priorat depenent d’aquest monestir i va esdevenir el centre administratiu de les possessions de Cluny a Catalunya, les quals estaven formades pels petits priorats de Sant Ponç de Corbera i Sant Pere de Clarà, entre altres. Més endavant, al segle XIII, la comunitat augmentà amb alguns preveres que volien viure sota la regla, i alguns donats, de vegades matrimonis, però mai no va passar de dotze o tretze persones. Als segles XIV i XV la vida comunitària va decaure de tal manera que a finals del segle XV només hi havia dos monjos a Casserres.
Fa l’efecte que aquest monestir, fundat pràcticament per dues vescomtesses, fou sempre el lloc preferit de les dones del llinatge dels Osona-Cardona, al qual feien llegats més importants que a la mateixa canònica de Cardona. Però els despoblaments dels segles XIV i XV i la manca d’entrada de diners dels censos o rendes del monestir, van marcar una forta davallada per al cenobi. L’endeutament era gran i l’estat material del monestir també era força lamentable. L’any 1572 aquest priorat i tots els seus béns es van unir al col·legi dels jesuïtes de Betlem de Barcelona, del qual fou una simple possessió o granja. Però aquest domini es va acabar amb l’expulsió decretada pel rei Carles III, el 1767. Posteriorment va passar a mans de particulars fins que l’any 1991 el va adquirir el Consell Comarcal d’Osona amb la finalitat de portar-ne a terme la restauració, juntament amb la Generalitat de Catalunya.
Direcció
- Carretera BV-5213, 08510 Les Masies de Roda
Horaris de visites:
Per vacances, la segona quinzena de gener.
- Temporada d’hivern: (01/11 a 28/02) de 11:00 a 17:30
- Temporada de primavera: (01/03 a 14/06) de 10:00 a 17:30
- Temporada d’estiu: (15/06 a 15/09) de 10:00 a 19:00
- Temporada de tardor: (16/09 a 31/10) de 10:00 a 17:30
Per vacances, la segona quinzena de gener.
Tel.: 608 892 200 i 93 744 71 18
Ajuntament de les Masies de Roda - Tel.: 93 854 00 27
Ajuntament de les Masies de Roda - Tel.: 93 854 00 27
