El jaciment del Camp de les Lloses va ser habitat per primera vegada entre el bronze final i el període preibèric (ss. VIII-V aC)
encara que l’ocupació més notable correspon a la darrera època de la República romana (entre els segles II i I aC), i es relaciona amb les restes dels edificis A, B i D. L’assentament correspondria a un vicus (o nucli de poblament) de caràcter militar, atesa la presència d’elements relacionats amb les activitats i les necessitats de l’exèrcit, i l’urbanisme, que recorda el d’alguns estatges militars. Les restes mostren un període de vida intens i relativament curt (del 120 al 80 aC), amb un abandonament sobtat.